DESCRIPTION:
Ets la primera erecció del matí, ets el bany nocturn nu a l'estiu, ets el vol que dibuixa la papallona, ets la trucada perduda, l'esperança quan aquesta m'abandona,

Ets el mos fresc al meló d'Alger, l'olor del gessamí quan el silenci parla al carrer, ets l’emboirada del darrer porret, la calor d'un sol incandescent,

Ets el pensament bregant contra l'apatia, ets el glaçó de gel del cubata, l'alegria, ets la ressaca d'una nit de bogeria, l'arbre ensopegat pel vent, del coet la guspira,

Ets la paraula adequada, la precisa, ets un truc de màgia, la llum que et guia, la trama d'una sèrie al migdia, la sorra mullada, ets el buit d'una butxaca buida,

Qui guia les nostres vides, qui diu que no ets el somni del qual somnies, que és realment el que respires, que sents quan sents el que t'estime,

Ets la butaca de l'ultima fila del cinema, ets el micro en «on», ets la lava, crema, ets del lloc on l'astre es duplica i es fon, la meua baba cau a terra, et responc,

Ets la barana de l'escala, la rosà blanca, la manta, la bengala d'emergència, com una ortiga açò et pica, abrigat, cama-roja al marge d'un terme que quasi ni respira,

Ets un bon dia, ets la soledat que em vigila, ets la deessa d'alguna illa, del torn l'argila, cara de pilla, ets el «mojo», jo la creïlla, bon lligam, cosa fina,

La teràpia alternativa no val de res, si em deixe portar, visc, és el que té, irisats pèls, esvelt cosset, el pols xines, sabor a caramel, jugar com a xiquets,

Tanquem el pastell, parem el temps, els meus pares em digueren, treballa, i vaig llaurar el vers, criat a un món paral·lel, atent, som-risc, honest, integre, si crec que crec amb els teus cabells,

Jo la corbella, tu el martell, boja-intel·ligent, com un científic sense cervell, de la tronà els rampells, ets el consell, intens encens, ets l'aquarel·la al pinzell

Aprens, t'inspires, l'amor pot ser efímer, però el vers que el descriu es casà amb el meu ritme, qui sap qui és el verdader deu, l'hereu de la vostra creu, ets la religió, encara que sóc ateu.

Enxisos bells, destells, sense un per què, sense anells, açò creix fort com un cadell, al món cada u per a ell, els budells es tensen si et veig,

Jo el roig, tu la caputxeta, jo el llop, tu el conte que et conte, bitxeta, jo el concert, tu la taquilla, ets el que sent quan el vent de ponent rapeja.

Ets el millor que el cel m'ha pogut oferir, ets lliure, com el darrer sospir, ets un món per descobrir, tu els motius, jo allò relatiu, cuidat, balla i riu

La meua rima igual que la Laisa et contamina, puja a la tarima, estima, brilla, crida, escola, ni davant ni darrere, a mitjan fila, escolta, de l'univers caòtic, ets la disciplina

Tens tants als que pertanys, ets l'aigua, la bromera al bany, companys que arriben, d'altres se'n van, vens o vaig, pres d'un parany, tens classe, la resta disfressats,

De vegades et veig creuar les parets, pacte amb el diable, però el fill de puta em ven, ets amable, integra, tens temps, parle qui parle, no et vens, et respecte, ets el vers.

La fera salvatge d'una frondosa selva, ets la bellesa, ets l'urpa arrapant l'esquena, tu la sentencia, ells a la presó, jo el bandoler que a mossos trenca la reixa, som u, sent dos