DESCRIPTION:
Cançó inspirada en la carta* d'una dona kurda de 19 anys a la seva mare. {Subtítols: Kurmancî/Castellano/English/Português/Euskara/Deutsch/Esperanto/Català} Publicada inicialment en solitari, inclosa després remesclada al disc “Següent pas”.
“Carta a Kobane” (2015) | Descarregar la cançó: http://goo.gl/Nr4hhf (Creative Commons)
“Següent pas” (2017) | Descarregar el disc: http://goo.gl/SnHHkM (Creative Commons)

(*) La carta: https://rojavaazadimadrid.org/carta-de-una-guerrillera-kurda-a-su-madre

Lletra: Sílvia Tomàs
Música: Guillem Boada, Mateo Martínez, Ruth Barberan (trompeta) i Sílvia Tomàs
Gravat per Diego Pedragosa a Iristudis (Badalona)

Pàgina web: http://silviatomas.net | Facebook: http://facebook.com/silviatomastrio | Twitter: http://twitter.com/silviatomastrio | Instagram: http://instagram.com/silviatomastrio | Spotify: http://goo.gl/I9HqSq | Contacte: contacte@silviatomas.net

Lletra:

Ha arribat una carta marcada
des del front de la ciutat de l'esperança,
tremolen les mans de la mare que l'obre
entre les llums i les ombres d'una espelma que afona.

La carta parla d'una cançó de matinada,
d'un sol que entra a les cases i es cola entre els forats
que han deixat les bales, una cançó de metralla,
la defensa de l'amor i el record d’una mare.

Escriu lletres aterrades
de ferides i paisatges que han superat reclames,
de germans que s'acullen i es parlen
on passa la humanitat per davant de qualsevol frontera o sexe.

Si no torno, mare, aquesta lluita és per la vida.
Busca la casa verda crivellada,
allà hi trobaràs el meu nom escrit en sang
on he estat estimant-te.

Encara sona la cançó llibertària d’un amic
que canta el que aquí ens passa.
Canta cançons de metralla,
cançons de metralla.

Mare, fa dies que el cafè se'ns ha acabat
i hem descobert que la vida és bonica igual.
Mare, sincerament, com el teu cafè
no n'he provat cap més.

Mare, estic –estem– bé.
Acollint humans com naltros que lluiten un món millor
afrontant la mort del llop,
banderes negres a l'horitzó!

I en aquesta guerra imposada, mare,
estic preparada per defensar l'amor,
encara que la batalla no entén d'enyorances,
et trobaré a faltar.

La teva filla, des de l'esquerda d'un món per fer.
La teva filla, des de l'esquerda d'un món valent.

A primera línia de Kobane,

Narin

http://silviatomas.net/discografia/carta-a-kobane
http://silviatomas.net/discografia/seguent-pas

-- KURMANCÎ TRANSLATION:

Nameyeke taybet gehiştiye
Ji enîyê bajarê hêviye re
Dilerzin destên dayika wê gava ku name vedike
Di navbera ronahî û sîha
Mumêkî ku dihele
Ev name xebera stranêkî şiveqe ye
Xebera tîrêjen ku diçin nav malan û dikevin nav kulekên
Cihê guleyan, ev strana fîşengan e
Strana evîn û yadîgara dayikek e
Dinvîse peyvên daketî ji brîn û dîmenên
Hevalên ku hav diparêzin û gilî û gazin derbas kirine
Li cihê ku mirovahî radibe û hemû sinôr û zayendan derbas dike
Daiykê, heke ku venegeriyam, ev berxwedan ji bo jiyane
Peyda bike ev xanîya keskê qul qulî kirî,
Li vir bi heza te min navê xwe bi xwîn nivîsand
Hin jî dengê strana azadiyê hevalekî tê ku çîrokên biserhatîyên me dilore
Srûdên fîşengan distre, srûdên fîşengan
Dayikê, çen roje qeheweya me qedyaye
Lê me nas kir ku jîyan disa jî rinde,
Dayikê, ji dil û can re debêjim, tu qehewe ne mîna ya te ye.
Dayikê, ez başim, em başin.
Em diçin pêşîyê mirovên ku mîna me ji bo cihanekê baştir xebat dimeşinin,
Li hember merga gurê, li hember alayên reşên hildayî li asoye.
Di vê şerê li ser me hat danîn, dayikê, ez amademe evîn biparêzim.
Gerçî şer xwestekan fam nake, ez debêjim ku min bîrya te kiriye.
Keça te, ji derza cihaneke ku ger ava bibe.
Keça te, ji derza cihaneke dilêr.
Li enîya peşiyê şerê Kobanê.
Narin