La Gossa Sorda

El 31 de Juliol de 1826 va ser assassinat a València el mestre Gaietà Ripoll última víctima de la inquisició espanyola. D’aquest fet pren el títol el nou disc del grup de Pego, un disc que no parla del passat sinó del present.



La crisi econòmica, l’integrisme religiós, el consumisme, la corrupció política les velles plagues que es transformen en 11 cançons i van conformant un paisatge fosc i actual del qual només es veu una xicoteta llum al final del túnel.



La Gossa Sorda ataca de nou amb la barreja d’estils de sempre, ska, reagge, folk rock, hard-core. Es manté la idea d’anteriors treballs de donar-li a cada cançó allò que demana sense idees d’estils preconcebudes; però de forma paral•lela a les lletres, el ritmes contundents i les distorsions prenen més protagonisme. Per aquest quart disc La Gossa Sorda ha comptat a més, amb les col•laboracions d’amics de grups com Al Tall, La Raíz, Soul Atac i l’Home de Llanda.



Ha estat gravat als estudis RPM de València pel productor Jaume Faraig i serà distribuït amb el segell de Maldito Records. A més La Gossa Sorda comptarà amb la nova productora Suport Produccions per a contractació i suport logístic.



El disc el pots reservar ja a el Tridente estarà disponible en les botigues a partir de del 24 de maig. Anirà acompanyat d’un DVD amb imatges de la història del grup, de l’anterior gira (Saó Tour) i de la gravació de l’Últim Heretge.



El 31 de Julio de 1826 fue asesinado en Valencia el maestro Gaietà Ripoll última víctima de la inquisición española. De este hecho toma el título el nuevo disco del grupo de Pego, un disco que no habla del pasado sino del presente.



La crisis económica, el integrismo religioso, el consumismo, la corrupción política las viejas plagas que se transforman en 11 canciones y van conformando un paisaje oscuro y actual del que solo se ve una pequeña luz al final del túnel.



La Gossa Sorda ataca de nuevo con la mezcla de estilos de siempre, ska, reagge, folk rock, hard-core. Se mantiene la idea de anteriores trabajos de darle a cada canción lo que pide sin ideas de estilos preconcebidas; pero de forma paralela a las letras, los ritmos contundentes y las distorsiones toman más protagonismo. En este cuarto disco La Gossa Sorda ha contado además, con las colaboraciones de amigos de grupos com Al Tall, La Raíz y Soul Atac.



Ha sido grabado a los estudios RPM de Valencia por el productor Jaume Faraig y será editado por Maldito Records. Además La Gossa Sorda contará con la nueva productora Suport Produccions para contratación y apoyo logístico.



El disco (CD + DVD) lo puedes reservar ya en El Tridente www.eltridente.es y estará disponible en las tiendas a partir del 24 de mayo. Irá acompañado de un DVD con imágenes de la historia del grupo de la anterior gira (Saó Tour) y de la grabación de l’Últim Heretge.



La Gossa Sorda va néixer de part lent i dolorós a primeries de l’any 99 (primer concert) i no se li coneixen altres vicis que no siguen els de festejar amb l’ska, el punk, el reggae i altres ritmes rebels.



A partir de l’any 97 un grup de joves de Pego, farts de fumar porros i mirar-se les cares decideixen fer alguna cosa de profit, la músic bakalao ho inundava tot en aquell moment per la comarca de La Marina i si volien alguna cosa diferent era evident que s’havien de moure. Feu clic als següents enllaços per llegir com es va formar el grup:



“Prehistòria”

“Inicis”

El 2001 graven la maqueta “La Gossa està que bossa”

Cap a l’any 2002 Dimas Portes marxa del grup i es substituït per Arnau Giménez.



En 2003 trauen el seu primer treball seriós anomenat “Vigila”, en el qual es trobava la cançó Senyor Pirotècnic, amb la qual van guanyar el Premi Esclat 2003, organitzat per maulets i la revista Enderrock. Aquest premi els va permetre tocar al festival Rebrot d’aquell any. Van muntar un bus desde Pego i van marxar cap a Berga, era el primer festival que feien i el primer cop que pujaven a Catalunya. Vigila va tindre molt bona acollida per part de la gent i el calendari de concerts se’ls va multiplicar.



Crítica



Vigila: la gossa sorda



Els guanyadors -per votació popular- del concurs l’Esclat, organitzat per Maulets dintre del Rebrot 03, treuen el seu CD de debut Vigila. La Gossa Sorda -que així es diu el grup- publica set cançons noves, a mig camí entre l’ska i el hardcore amb certes pinzellades punk, sense renunciar al que s’ha anomenat com agrorrock i amb el so contundent de la dolçaina. Malgrat les comparacions, LGS ha sabut trobar un llenguatge propi i ofereix una qualitat a la que no estem acostumats en un disc de debut. Els pegolins ens ofereixen un tractament acurat de les lletres, construint un imaginari poètic de la rebel·lia i la ràbia. Lletres contundents que analitzen i denuncien aspectes seculars de la societat valenciana com a Senyor pirotècnic o de la societat pegolina com a Batiste Ceba o a Carnestoltes , i per extensió dels Països Catalans i del món. LGS -que es va donar a conéixer amb la maqueta La Gossa està que bossa – es mostren crítics al sistema i denuncien la criminalització dels joves.

LGS és també l’exemple de músics compromesos, treballant per oferir alternatives a Pego i als PPCC militant en diverses organitzacions locals i nacionals més enllà de la música. Arrelats a la terra -Pego és una societat eminentment agrícola- es mostren orgullosos dels seus orígens i d’un sistema de vida mil·lenari, i no s’estan de denunciar la destrucció de l’horta i la irracionalitat de la lògica capitalista.

La música en català al País Valencià està vivint una autèntica revolució, després d’un parèntesi de quasi vint anys, finalment hi ha una verdadera continuïtat i es conreen tota mena d’estils. Cosa que es reflexa en la percepció de la resta dels PPCC que, lluny del prejudici de la procedència, comencen a valorar la qualitat de la proposta musical.



Feliu Ventura

L’accent 18 novembre de 2003



Per aquelles dates Jordi Oltra va deixar el grup, passant la Gossa a tindre només un guitarra i entraven Alexandre Seguí i Eduard Torrens (ex-VOTL), dolçaina i percussió respectivament.



El 2006 trauen Garrotades, segon treball del grup de Pego produït també per Jaume Faraig, S’incorporava al grup Joan Marc Pérez (ex-Desgavell) i es deixava sentir la veu de Seguí com un dels matisos que més reconeguts del grup, Grans immobiliàries i polítics sense escrupols havien declarat la guerra al País Valencià i la Gossa responia amb Garrotades.



Amb Garrotades van fer 90 concerts en un any i mig i van passar a ser un dels grups habituals en els festivals més importants de Catalunya i el País Valencià. Tocaven per primera volta a Euskal Herria i Castella.



Crítica



Roger Pala – Enderrock



CD, Autoedicions La Gossa Sorda, 2006



S’ha fet esperar, però finalment ha arribat el segon disc de La Gossa Sorda : els amants del rock amb dolçaina estan de sort. El que van començar a fer gairebé d’amagat grups com els ebrencs Gra Fort -amb la gralla – ha esdevingut un subgènere dins l’skacore català, gràcies als referencials Obrint Pas. La Gossa Sorda són els alumnes avantajtats del clan. En aquest segon disc, el grup de Pego (la Marina Alta) fa un esforç per buscar sonoritats que els diferenci de la resta de la parròquia. S’aproximen al so de la comparsa de festa major i es prodiguen en temes més metàl.lics i canyers, sense deixar de banda els ritmes sincopats. Però no surten del guió del gènere, que d’altra banda és el que espera el seu públic fidel i cada cop més nombrós. Amb un fil conductor contra l’especulació i la destrucció del territori, La Gossa Sorda clava onze garrotades sonores -amb un curiós extra rumber -, entre les quals destaquen “Colpeja fort” i “Ball de rojos”. Tot i que en aquest camp sembla que ja està tot inventat i és difícil no repetir-se i, alhora, conservar els orígens, La Gossa Sorda se’n surt prou bé, i el públic ho reconeix.



L’Abril de 2008 eixia a la llum Saó, tercer disc on la gossa a banda de continuar amb els ritmes d’ska amb dolçaina aposta també per altres sonoritats. El reggae pren més protagonisme i apareixen estils com la rumba o el hard-core.



Saó es produït també per Jaume Faraig,(productor des de la primera maqueta). Hi ha canvis al baix, marxa Xitxo i entra Jordi Martí, ex-baixista del grup de Gandia Farenhate. Al disc hi col·laboren Rodrigo de Pirat’s Sound Sistema, Marcos Úbeda, Albert Benavent i Dj Chola d’Obrint Pas i Borja Penalba.



Saó és l’estat òptim per a que la terra puga ser sembrada i donar fruits, La Gossa Sorda vol contribuir humilment a la pluja d’idees i de lluites, a la tempesta ciutadana que haurà de salvar la Terra (país i planeta).



Un viatge del poble a la ciutat, de la soledat de l’individidu del segle XXI a la necessitat de la resposta col·lectiva, del lament a la festa.