DESCRIPTION:
...i a la motxilla somnis i ràbia... (2006)

LLETRA:
Queden lluny els colors,
Nodreixen els vells records.
Si el que ens ha tocat viure no entén d'amor,
Destruir fins que no quede res...

Conten els vells que sota aquesta ciutat
S'alçaven les seues cases, que han vist
Com els seus records d'infant
Es tornaven cada cop més tèrbols
Soterrats
sota un pam d'asfalt que avança en nom d'uns quants,
Oblidats!

Corre i avança i es fa la foscor,
Entapissa els colors de les terres i així,
I així la vida es torna més gris,
Els paisatges ferits sucumbeixen
Soterrats
sota un pam d'asfalt que avança en nom d'uns quants
Oblidats!

Ara és el torn dels seus joves que ja
Se'n van carregats de preguntes, per què?
Trets com a gossos de les seues llars,
Han caigut vençuts per la impotència
Obligats
pels que compren al poder especulant
Ignorats!

I a les esquenes s'ho han deixat tot
No els queden forces per tenir més ràbia, ja està...
La pols avança, costa respirar
I els denega l'última mirada
Soterrats
sota un pam d'asfalt que avança en nom d'uns quants
Oblidats!

Queden lluny els colors,
Nodreixen els nostres records.
Si el que ens ha tocat viure no entén d'amor,
Destruir fins que no quede res...