Maria Laffitte, una de les grans veus de la cançó en català.
Cofundadora del Tradicionàrius, havia estat membre d'Ara Va de Bo i d'Els Trobadors
La cantant Maria Laffitte i Masjoan, que es va donar a conèixer com una de les grans veus de la
Nova Cançó amb el nom de Dolors Laffitte, va morir ahir divendres a l'hospital Josep Trueta de Girona, on havia ingressat per sotmetre's a unes proves mèdiques.
Cofundadora del festival Tradicionàrius, havia estat membre de diversos grups, entre els quals destaquen la formació per al públic infantil Ara Va de Bo i el duo Els Trobadors, amb el qual va obtenir un notable prestigi en els circuits internacionals de les noves músiques i la música medieval. Oni Wytars, Unicorn i altres conjunts de referència del panorama europeu de la música antiga li van
demanar que col·laborés amb la seva veu en discos i concerts.
Demà diumenge serà incinerada en la intimitat familiar i dimecres a les 4 de la tarda tindrà lloc a Santa Maria de Porqueres, al Pla de l'Estany, un acte públic dedicat a la seva memòria.
Laffitte va néixer el 1949 a Vic en una família d'origen occità per part del pare. Va passar la
infantesa entre Roda de Ter, on de ben jove va entrar a treballar en una fàbrica com el seu veí
Miquel Martí i Pol, i Manlleu. Més endavant va viure a Barcelona, Piera, diferents poblacions del
Pla de l'Estany i Girona, on va passar els últims anys.
Es considerava una trobadora catalana i una artista vocacional. Va començar a cantar en públic
als vuit anys. Als divuit, amb la cançó A cara o creu, va quedar segona amb Lluís Llach al I
Festival de la Cançó de Barcelona, un certamen internacional semblant al d'Eurovisió. També el
1968 va publicar el seu primer disc, amb cançons occitanes contemporànies, sota l'estímul de
Josep Maria Espinàs, que li va adaptar diverses cançons estrangeres (com una memorable versió
d'Els vells, de Jacques Brel) i va escriure sobre ella: «No és gens exagerat de dir que Maria
Laffitte té totes les condicions (veu, sensibilitat i recursos) que caracteritzen una cantant
d’excepció. Només cal escoltar-la».
Com a intèrpret, va destacar per la bellesa del color de la seva veu (una de les més personals de
la cançó en català), per la claredat de la seva dicció i per la capacitat de matisos de la seva
expressivitat.
Va rebre diferents premis, i va actuar amb èxit al Canadà, l'Índia, Veneçuela i altres estats. Entre
la seva extensa discografia sobresurten els seus primers elapés, Varietat de varietats (1973) i
Hello, Dolors! (1975), una producció molt curiosa de La Trinca enregistrada amb cançons que
van compondre expressament per a ella Lluís Llach, Maria del Mar Bonet i altres cantants
catalans.
Va formar part dels grups Ara Va de Bo, La Corranda, L’Arc en el Cel, Orquestra Simfònica de la
Canya, Ensemble Llull, Joi de Trobar i Els Trobadors, fundat amb Alfons Encinas, pare dels seus
fills Miriam i Pau, també músics. Amb Et ades sera l’alba, el disc que va publicar el 1991 amb
Els Trobadors, va aconseguir una remarcable projecció arreu del món entre els circuits de la
música de la nova era i va obtenir el reconeixement d'artistes importants, com Paul Horn, amb
qui va compartir escenari. Va col·laborar en discos o altres projectes amb Oni Wytars, Katharco,
Unicorn i Accentus, formacions referencials del panorama europeu de la música antiga. També
va col·laborar amb Las Madres del Cordero (una banda de Moncho Alpuente), Hilario Camacho,
L'Ham de Foc i L'Albera.
Va oferir recitals de cançó d'autor, de cançó tradicional, de lírica trobadoresca, de música
medieval, de música antiga, de cançons sefardites, de poesia catalana (va ser una de les més
tenaces divulgadores de les obres poètiques de Miquel Martí i Pol, Josep Palau i Fabre, Jacint
Verdaguer i Ramon Llull) i occitana, i d’animació per a infants. També va treballar a la ràdio, la
televisió i el teatre, en els espectacles musicals Bestiari, muntatge sobre textos de Pere Quart
ideat per La Trinca, i Rocky Horror Show, dirigit per Ventura Pons. Va ser cofundadora del
festival Tradicionàrius i de l'associació cultural Pangea Music. Va presentar sessions de
musicoteràpia. Les seves cançons evocaven sovint els animals. Atreta per la natura, interessada
en la recerca espiritual i compromesa socialment, va formar part en diverses ocasions de
candidatures d'organitzacions ecologistes en convocatòries polítiques. La jovialitat, l'alegria, el
dinamisme, la bondat i l'altruisme són alguns dels trets que van definir la seva personalitat.
Després de molts anys de presentar-se en públic amb el nom de Dolors Laffitte, va adoptar el
de Maria Dolors Laffitte abans d'acabar triant el definitiu de Maria Laffitte. «Prefereixo pensar
que abans quan em cridaven em deien D’olors. Afegint l’apòstrof, es converteixen els Dolors en
olors i sempre és més agradable. En tot cas, m'he volgut treure del damunt tots els dolors de la
meva vida, començant pel del nom», explicava.
Girona, 16 de febrer del 2008.
***************************************************************************************
Maria was a Catalan Troubadour and vocational Artist.
She started to sing when she was 8 years old. Her professional origins started recording her first disc when she was 18, Cançons Occitanes (Occitan Songs).
She played professional and musical theatre, radio and television.
She researched into Troubadours Lyrics, Medieval Music, Renaissance, Traditional Music and Sephardic Songs; performing Concerts in these different styles. She composed part of her songs and set to music other Poets’ Poems, too.
Maria reaffirmed, in her professional career, all these musical styles. Her experience became a creative and high quality labour.
Her Concerts and Compositions reflect spirituality, ecological conviction, Unity and Human Value.
She published more than 40 recordings, LPs and CDs, as a soloist or collaborating to collective and other artists’ discs.
Her discography is the fruit of several phases all around the world of singing. Her first stage started in the Catalan movement “Nova Cançó”. Her artistic name was Dolors Laffitte. During her last years she preferred to take “Dolors” (pains) out and recuperate her name: Maria Laffitte.
In her extensive artistic trajectory she created different groups. In Traditional Catalan Music: La Corranda and L’Arc en el Cel (infantile performances). In Medieval Music: Els Trobadors, Ensemble Llull and Joi de Trobar.
She performed Concerts with prestigious musicians and ensembles of Ancient Music of Germany and Austria like Oni Wytars, Katharco, Unicorn and Accentus.
All along her professional career she was awarded several times. She performed Concerts in different European Countries, Canada, India and Venezuela.
Personal experience of her work: Maria gave herself in a vocational manner, with a faithful and sincere dedication. Her labour was an unconditional Love to the Music and Poetry.
For her, Music is the mean of human evolution, a gift of the life, united with the Human being in a natural and instinctive way; Music was life, therapy, nourishment for feeling, Energy and Love for her.
She expressed herself through the Music, sharing her experience with sincere feeling of service to the people and the Culture.
